domingo, 18 de abril de 2010


Sant Jordi, màrtir d'una llegenda




Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.

Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades envierinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.

Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assejar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veinat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se'n deiuria sentor satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fer abans.
Heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits. Així, el rei va avenir-se a que la princesa fos sacrificada.
La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veinat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici.

LEYENDA DIA DE SANT JORDI

PARA MÁhttp://es.wikipedia.org/wiki/Jorge_de_CapadociaS INFOR. HACER CLIK

CARTEL SANT JORDI

domingo, 4 de abril de 2010

sábado, 3 de abril de 2010

ADN GALERIA BARCELONA

EUGENIO MERINO A D N GALERIA BARCELONA PARA MÁS INFOR, HAGA CLIK http://www.notodo.com/expos/390_eugenio_merino_adn_galeria_barcelona.html

EUGENIO MERINO

Eugenio Merino: «El arte tiene que molestar, pero todo se ha desvirtuado»
Actualizado Jueves , 18-02-10 a las 00 : 23
En declaraciones a ABC, Eugenio Merino se muestra sobrepasado por la repercusión que su obra ha generado en ARCO, al ser objeto de intensas protestas por parte de la Embajada de Israel. «Mi obra se ha entendido de otra manera a como la concebí. En ella hablo de la Alianza de Civilizaciones, del respeto entre religiones que tienen a un mismo Dios. No me parecía una idea descabellada, pero ahora creo que sí lo era. Con la religión cualquier cosa es impactante y cuanto más simple es una una interpretación más peligro tiene. Me entristece mucho todo lo ocurrido», reconoce Merino.
El artista, que ya causó polémica en ediciones anteriores de ARCO (aún conservamos en la retina las imágenes de un zombie Fidel Castro y de Damien Hirst pegándose un tiro en la sien) cree que la pieza «Stairway to Heaven» es «buena, el concepto es bueno y me he tirado a la piscina. Creo que soy bastante respetuoso con las religiones». Ante la pregunta sobre si se ha sentido molesto con el comunicado de protesta enviado por la embajada de Israel en España, el artista reconoce que es «su obligación. El arte tiene que molestar». Y para demostrarlo Merino recuerda a artistas tan polémicos como Andrés Serrano o Maurizio Cattelan (en una de sus piezas un meteorito alcanza al Papa). Un arte convencionalCon todo lo ocurrido, Eugenio Merino no puede evitar preguntarse si el problema no es que ARCO es muy convencional. «Llevo a otras ferias piezas muy cañeras y nunca ha pasado nada. Se han sacado

EUGENIO MERINO

Una escultura del catalán Eugenio Merino ofende a Israel PARA MÁS INFOR HAGA CLIK AQUÍ

jueves, 1 de abril de 2010